La Gomera – Cap Verd

L’últim cop que us escrivíem ho fèiem des de la Gomera amb la ferma intenció de navegar cap a Cap Verd i d’això ja en fa uns dies. Per sort, el nostre amic i mentor Mia, ens va avisar que s’acostava mal temps i ens recomanava esperar uns dies abans de saltar. I no és que no miréssim els partes meteorològics, sino que acostumats al mediterrani on les onades van en relació al vent, només vam mirar el parte de vent sense donar molta importància a la resta.

Vam decidir tornar a Tenerife on trobaríem cales més protegides del fort mar de mestral que s’apropava. Allà coneixeríem a 4 famílies amb nens, tots francesos que vivien en el vaixell i també tenien la intenció de creuar fins al carib,  una experiència molt especial per afrontar amb ganes la travessa

Finalment el dilluns 19 vam decidir marxar cap a Cap Verd. Els partes donaven vents molt suaus pels primers dies, però teníem ganes de navegar i el barco estava preparat. Sortint de l’illa vam navegar de llarg amb el vent del canal entre Tenerife i La Gomera fins entrada la nit. Després van entrar les calmes previstes, així que les primeres 48h vam haver de recorre quasi la totalitat de les milles a motor. Amb la forta corrent a favor feiem 5kts de mitja amb molt poques revolucions del motor, no arribàvem a 1.200rppm.

A poc a poc el mar de fons desapareixia i per fi veiem la cara més amable de l’oceà Atlàntic. El tercer dia, 21 de novembre amb més de 48h hores sense vent, el mar es va convertir en un mirall, ja que no podíem disfrutar de navegar a vela vam aprofitar per estar a l’aguait i intentar veure signes de vida marina.

I així va ser! Al migdia vam veure un objecte flotant no molt lluny del nostre rumb i ens vam acostar per veure de que es tractava. El primer que ens va venir al cap era que es tractava d’algun residu humà, com estem tan cansats de veure malauradament. Però poc a poc i a mesura que ens anàvem apropant vam veure que es tractava d’una tortuga marina que dormia plàcidament mentre prenia el sol. Una Tortuga!

Sense pensar-ho ens vam tirar a l’aigua per nedar al seu costat i gaudir d’aquella maravella. Al cap d’uns minuts, es va cansar de nosaltres, va agafar aire i es va submergir cap al fons de l’oceà.

Emocionats pel que acabàvem de veure vam pujar al Guíxols i per sorpresa en vam veure una altre, i un altre i dos més allí baix… Estàvem envoltats de tortugues marines prenent el sol.

El resultat de tot això van ser dos hores dins l’aigua gaudint com nens petits mentre el Guíxols esperava inmòbil a pocs metres de nosaltres.

A partir del 4rt dia, encara a 600mn de Cap Verd, va començar a entrar el vent del nord que ens portaria al nostre destí. Aquest a mesura que anaven passant les hores s’anava reforçant fins a establir-se en 20kts i una onada de 2 metres que ens permetia fer una mitja de 6-7kts amb la nostra configuració de veles preferida, ales de papallona (gènova i floc atangonat) i tota la messana. Tot i ser molt bones condicions, esperàvem que rolés a NE i per tant que s’establissin els famosos Alisis, que ens hauran d’acompanyar tan de temps a través dels tròpics. L’endemà, divendres 23, es van establir diligentment els “Trade Winds” (Alisis), contents vam trabujar i vam seguir amurats a babor directes cap a São Vicente. En aquest moment de canvis vam aprofitar per acomiadar-nos d’Europa i d’Espanya i  vam hissar a l’obenc d’estribord ( cable d’acer que tensa el màstil) la bandera de cortesia de Cap Verd.

Tot i el bon temps, durant el dia aprofitàvem el Màxim nombre d’hores per dormir i recuperar forces abans d’entrar de nou a la nit.  Pels que no ho sabeu, el Guíxols mai para, ni durant la nit. Això fa que les 24h del dia algú hagi d’estar a coberta vigilant que tot estigui en ordre, que no s’hagi trencat res, que el vent no canviï de direcció…  Durant el vespre ens organitzem per torns de guàrdia.

Fins ara teníem l’ajuda del nostre amic Juanito i per tant estàvem 2h vigilant que tot anés be i en descansàvem 4h abans de tornar a sortir a coberta. Ara que només érem dos, les guàrdies eren més seguides i fèiem 2h de guàrdia i dos de descans i així fins a 4 torns abans que tornes a sortir el sol.

Finalment el dia 25 a les 15:00 (hora local) vam arribar a Mindelo, Cap Verd després de 6 dies de navegació. Les últimes milles van ser de vertig, el Guíxols corria com un coet arribant a fer una punta de velocitat de 15kts i una mitja de 160 mn per dia. A Mindelo hi ha una marina amb tots els serveis ( aigua, electricitat, dutxes…) pero la majoria de la gent fondeja a la badia. Nosaltres vam fer el mateix, molt més tranquil i sobretot molt més barat. Tot i les ganes de començar a conèixer  l’illa, vam aprofitar la tarda per recollir el Guíxols i descansar una mica.

Al vespre vam baixar per fer una cervesa amb vells amics que havíem conegut a Garchico ( Tenerife) i els quals ens van presentar a gent local amb un gran cor, la qual ens ajudarien en tot el possible durant els dies següents. Un d’ells era en Dimin, qui ens acompanyava als millors mercats, ens portava a conèixer l’autèntica ciutat de Mindelo, ens va regalar un ganxo per pescar fabricat per ell i el millor, ens va portar a restaurants locals i autèntics de l’illa.

L’escala a l’illa serà curta, en Xavi i en Sergi arriben el dia 30 de Novembre per creuar junts l’atlàntic, 2.200 mn i aproximadament 18 dies fins a Martinica ( Carib). Realment en tenim moltes ganes i encara més amb aquesta tripulació que fa tants i tants anys que ens coneixem i estimem.

Següent parada…. CARIB!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s